dijous, 2 de febrer de 2012

Por

Ahir vaig llegir:
"La vida es lo que hay después del miedo". 
Sabies paraules contingudes en una gran novel·la: "Fuckowski, memorias de un ingeniero" (una obra sublim que m'ha fet descollonar de riure i tan surrealista i alhora real com la vida misma). Però bé, no és de la novel·la del que volia parlar, ni del motiu pel qual porto 4 dies tancada a casa llegint i mirant pel·lícules, que és una contractura. Ni tampoc vull parlar de que m'apuntaré al gimnàs a fer piscina per conèixer tios bons (a no, que és perquè tinc una contractura de merda a l'esquena que no em deixa moure i necessito arreglar-la per poder tornar a escalar i conèixer tios bons escaladors i... m'he d'aprimar i posar-me forta per tornar-me una crack amb l'escalada i amb tot i lligar-me tot ple de payos esportistes i sexys i que els hi agradi la muntanya i que ara no em fan ni cas, però jo ja sé el que he de fer perquè això canviï).
Però tinc POR.
No sé de que però tinc por. Tinc por d'anar a Madrid i que em venguin gat per llebre. Tinc por d'anar a Madrid i que el príncipe sea rana. Tinc por de faltar a la feina i que pensin que sóc una fresca (que ho sóc, però vaja, si fa no fa com tothom). Millor dit, tinc por de que a la feina no pensin que sóc la millor, o millor encara que pensin que ho puc fer millor, perquè una cosa és que jo ho pugui fer millor i l'altre és que la gent ho pensi, són dues coses molt diferents i la segona és molt pitjor que la primera. Tinc por als meus pares, a qüestionar-los profundament, perquè això significa posar en dubte que la seva manera de fer és al més adequada, i com comprendreu això és sacrilegi i mort i no vull ser desterrada ni desheretada. Tinc por de no ser el que esperen de mi, però finshitot tinc por de saber que esperen de mi. Tinc por a no ser el que he de ser (i per què collons he de ser alguna cosa? Sóc persona, no? No n'hi ha prou? Es veu que no, has de ser alguna cosa. Merda!). Tinc por a no saber qui sóc. Tinc por a no saber que vull.
I podria continuar la llista i fer-la més i més llarga.
TINC POR
                TINC POR
                                TINC POR
                                                TINC POR
                                                                TINC POR
                                                                                TINC POR
En definitiva, crec que sense voler-ho tinc por a viure. I sembla que tots tenim por a viure, que no volem veure el que tenim davant els nassos, que no volem aprofitar les oportunitats que ens brinda la vida, i ens ofusquem intentant aconseguir allò que no tenim, desprestigiant tot allò que ens ha vingut sol i que potser molts altres voldrien i que a sobre podríem gaudir a tope. Però no, no en sabem, tenim por a gaudir de les coses petites, perquè ens han ensenyat que hem de ser grans i voler coses grans i quan no ho aconseguim ens frustrem i a sobre, a sobre, no sabem veure que de les coses petites se'n pot treure molt més plaer que de totes aquestes coses grans que com que no ens caben a les mans cauen i es trenquen.
PASSADA LA POR...                COMENÇA LA VIDA (la de veritat, la que no només es diu vida sinó que a més ho és)
Continuaré parlant de la por, perquè me'n queda molta, i jo, VULL VIURE.

Demà vaig a treballar.

I per acabar l'altra frase del llibre:
"La vida está hecha para vivirla; si te estrellas, recoges los pedazos y empiezas de nuevo".
I amb això ja n'hi ha prou.

I estic cansada de veure el Felip Puig dels collons parlant del temps per la tele, ja el tenim prou vist. Dimissió!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada