dilluns, 23 de gener de 2012

30 anys

M'imagino amb 30 anys dient que marxaré de casa els pares, que estic farta d'haver de donar explicacions, de sentir crits a les 8 del matí i de sentir la tele a tota hostia a les 11 de la nit amb "teleprogramas basura que embuten el cerebro y aplastan el espíritu".
M'imagino amb 30 anys amb el meu Pot (que en tindrà 16), dient-li guapo cada dia de bon matí i agraïnt-li un cop més que estigui al meu costat i que mai no em falli tot i els maltractaments a que el sodmeto dia rere dia.
M'imagino amb 30 anys fent fora de l'habitació a mun pare a les 11 de la nit perquè vol imprimir un anunci d'una moto.
M'imagino amb 30 anys renegant del meu curro i desitjant agafar una excedència per marxar del país, concretament a Escòcia a perseguir payos sexys amb faldilles. I a aprendre anglès.
M'imagino amb 30 anys fent la croqueta i bebent litres i litres de cervesa sense parar. Tot amb el meu Manolo.
M'imagino amb 30 anys viatjant sola pel mòn.
M'imagino amb 30 anys lamentant-me perquè els payos que començava a pensar que eren importants a la meva vida deixen de parlar-me d'un dia per l'altre desaparèixent sense deixar rastre.

I que haurà canviat d'aquí als 30?
RES

Sóc una inadaptada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada