dijous, 24 de novembre de 2011

Introducció al meu jo

Aquell dia va acabar la meva adolescència, va acabar abans de començar, es va esfumar, me la van prendre. descaradament i mai més va tornar. Però la veritat és que no sé ni quin dia era ni que va passar exactament, només que des d'aleshores he estat una preadolescent, sovint rere una màscara, però sempre una preadolescent. A temporades he tastat la vida adulta: he aconseguit un treball estable, he reprès els estudis i els he acabat (d'altres els he reprès i reprès i tornat a reprendre i no els acabaré mai), m'he plantejat anar a viure en parella, inclús tenir fills, finshitot crec que he tingut un tastet de menopausa. (prenc citalopram, alprazolam, diazepam i totes aquestes coses de la família dels am's i a més a més fa mesos que no em ve la regla). I a més, m'he arribat a plantejar ser una persona normal, si una d'aquelles tan buscades! Però al final (i que em perdonin les menopàusiques i jo mateixa quan sigui menopàusica) tot torna al seu curs habitual: no cal seure bé a les cadires, no cal no riure't del teu cap, no cal no queixar-se de les coses que no pots canviar, no cal no riure's a la cara de la gent ridícula, no cal no enfadar-se quan ho sents, no cal fer veure que et preocupen coses que no et preocupen, no cal fer les coses "quan toquen", no cal fer les coses "perquè s'han de fer", no cal "fer el correcte"... Només cal saber somiar, saber que les coses no són necessàriament com tothom creu que són, les coses poden ser com tu vols, si tu vols.
I tot aquest rotllo, per dir-vos que? Doncs per dir-vos res més que el meu cap està despertant i que necessita escriure, necessita dir el que pensa i necessita sentir que continua sent capaç de somiar (com abans). Després de la meva menopausa circumstancial torno a la preadolescencia i a partir d'ara em preocuparé per tonteries de tot tipus que no preocupen a ningú: la cultura, l'educació, els meus pseudonovios, el capítol final de Crònicas Marcianas com un futur plausible, Txernòbil, els malsons en que em volen violar i jo els hi tallo el coll amb una espasa i comença a rajar sang i sang i els tallo a trocets, els extraterrestres (a no, que això ja no em preocupa), el futur de l'economia mundial (això també té cabuda en el cap d'una preadolescent, no us penseu), el meu futur laboral (necessito trobar la meva vocació, a la de ja), els malsons en que m'enamoro d'un payo yonky que no em convé i aleshores no hi ha manera de treure'm els seus col·legues de sobre blablabla Total, que ja m'he perdut, necessito tornar a trobar el camí d'aquest escrit.
Total, que aquest serà un bloc sobre la meva vida i l'egocentrisme que em caracteritza farà que sigui molt interessant (encara que sigui una puta merda, està clar, no podem esperar més de mi). Jojojo! Que ve que us ho passareu lectors inexistents! Siiii! Ho sé! Sóc molt interessant! Com molo! Marta tia buena! Volem les teves croquetes!!!
En fi, que el meu cap està despertant del llarg son i sembla que tinc ganes d'escriure un altre cop, així que aquí teniu (tindreu. perdo) un altre cop, el meu cervell disseccionat a trossos "para vuestro goce y disfrute", tot seguit vaig a continuar amb el meu resum de "Seguretat en Xarxes de Computadors", assignatura d'una carrera que deixaré en breu.
Res més per avui (ja sé que doneu gràcies a Déu), bona nit!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada